Ahir vaig poder gaudir novament del teatre, amb Xavi Castillo. La frase del títol ve perfectament adient perquè l’actor alcoià hagué de fer un esforç com sols saben fer els grans actors. Amb una laringitis que únicament li permetia fer (aixó sí, eixa sense dificultat) la veu del capità moro d’Alcoi (ja sabeu, “Això ho pague jo!”), el Xavi va dur endavant com fa sempre una de les seues obres, en aquest cas, Històries de reis i bufons, repasant l’actualitat (i ara en té molta) política del nostre País, molt adient, a més, perquè prou gent que vam anar veníem de la manifestació que es va produir ahir als carrers de València contra la impunitat de Camps, la manipulació de Canal 9 i tots els desgavells que estem sofrint els últims temps.
Mentres escoltava el Xavi amb les seues històries, em va venir a la ment un nom, el del gran Pepe Rubianes, perquè Xavi Castillo probablement és dels actors que més li pareix, ell és capaç d’enfrontar-se diariament ell a soles amb tot el públic i aconseguir que no parem de riure i d’identificar-nos amb tot el que ens diu. Per això no és d’extranyar, i sincerament, em va emocionar escoltar-lo, quan va començar la obra com a tal (després del repas d’actualitat) va dedicar la representació, com fa últimament a Pepe Rubianes. Segur que si ho haguera pogut veure el bo de Pepe s’hauria pixat de riure com vam fer els qui erem allí.
