Des d’el passat 1 de novembre tot el que vullga pot triar les set meravelles valencianes entre diferents aspectes: esdeveniments culturals, parcs i paratges naturals, conjunts historicoartístics, obres d’art, monuments naturals, monuments arquitectònics històrics i monuments arquitectònics moderns. En cadascuna de les set categories proposades hom pot triar entre huit propostes. La votació estarà activa fins el dia 25 d’abril -amb la qual cosa, cal que no ho deixeu per l’últim moment-, on es triaran les tres més votades de cada categoria. En eixe moment, un jurat decidirà quina és la meravella valenciana de cada categoria. Tot el qui vullga participar en aquesta votació ho pot fer a la següent adreça electrònica.
Després de destacar la bona inicitiva que té com a màxims responsables al club de viatges Fil per randa, a la Caixa Popular i a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, a més de comptar amb moltes entitats col·laboradores, per fomentar i destacar la importància del nostre patrimoni cultural (entre d’altres estan proposats: la festa de Moros i Cristians d’Alcoi, la festa del Misteri d’Elx, les illes Columbretes, el castell i el conjunt urbà de Peníscola, el conjunt emmurallat de la ciutat de Morella, el guerrer de Moixent, la dama d’Elx, el penyal d’Ifach, la Llotja de València, el palau ducal de Gandia o el mercat central de València). Però entre tots ells hi ha dos que tenen guanyat el meu cor per la proximitat i la forta relació que m’uneix amb ells, per la qual cosa tindran el meu vot sense cap discussió: un és el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (deformació profesional). D’ell va dir Cervantes en el Quijote: “Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen.” He tingut la sort de catalogar dos dels tres exemplars que es conserven de la primera edició impressa de 1490, el de la Biblioteca General Històrica de la Universitat de València i el de la British Library i per a mí és la principal obra d’art de les proposades. L’altra és un indret que forma part de mí des que sóc petit, la “penya Foradà” de la Vall de Gallinera, punt que domina tota la Vall amb el seu gegant forat (que sols s’aprecia quan fas la bella ascensió -molt recomanable per qui no l’haja fet encara- i arribes al cim) i que permet una visió inigualable. En resum, i torne a dir-ho, una molt encertada iniciativa que, si més no, també em permetrà conèixer altres llocs nomenats que encara no he pogut visitar, però que en breu podré fer-ho (per tenir totes les opcions a l’hora de votar amb garanties i per conèixer més coses del meu país).