Una intel·ligentíssima reflexió sobre l’educació

Ahir vaig tenir l’oportunitat de gaudir a Gandia de la representació de l’obra d’Alan Bannet Els nois d’història (The History Boys), dirigida e interpretada en un dels seus personatges principals per Josep Maria Pou. Aquesta obra reunix dos dels temes -i hi ha d’altres- dels quals més he parlat en aquest blog (ja sé que últimament molt poquet): el teatre i l’educació. Más

Anuncios

Para los que nos gusta educar

Gracias a una compañera del gremio, me ha llegado este precioso poema de Gabriel Celaya sobre un aspecto tan grato de nuestro trabajo. Para todos los profes y para todos los que tengan la sensibilidad suficiente para apreciarlo.

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca
hay que medir, pesar, equilibrar…
… y poner todo en marcha.
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino,
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia concentrada
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que esa barca, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia pueblos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada
.

La clase

El cine francés vuelve a dar muestras de su enorme capacidad de reflejar la situación de las aulas de una manera extraordinaria. Si antes fueron títulos como Ser y tener (Être et avoir: Nicolas Philibert, 2002) u Hoy empieza todo (Ça commence aujourd’hui: Bertrand Tavernier, 1999), ahora llega La clase (Entre les murs, Laurent Cantet, 2008), la última ganadora de la Palma de Oro en el Festival de Cannes.

Más

Los escolares y los maestros

Ahora que han llegado ya las merecidas vacaciones navideñas, hace falta un poco de humor sobre fortunas y adversidades de la docencia. A disfrutar todos los del ramo de unas vacaciones muy merecidas.

educacion12

Más

Per veure el que va passar dissabte

Ja que el NODO del tío Paco (Camps) no va fer cas, cal que quant més gent millor mire aquest vídeo que resumeix el sentir de la comunidad educativa valenciana.

Èxit de la manifestació per la defensa de l’ensenyament públic

Ahir es va produir a València una gran manifestació de professors, pares i alumnes contra la política educativa del Conseller Font de Mora i de tot el PP valencià, que patim ja des de fa temps. (Ho dic perquè potser algú del que ho llegisca no s’haja enterat per la manca d’informació sobre l’acte de la nostra televisió ¿pública?) Afortunadament, la gent va donar una resposta molt més gran de la que es podia esperar (més de cent mil persones segons els convocants, que si no ho eren del tot, la xifra és més a prop que els 40000 mil que donava la policia; com a data significativa es pot dir que quan el cap de la manifestació havia arribat a la fi, la cua encara no havia pogut eixir de Sant Agustí, ja que va ser recolzada per gent vinguda de totes les comarques del País Valencià.

Esperem que després d’aquesta mostra de rebuig de la gent, aquesta manera de dir que tindran la majoria absoluta però això no els dóna dret a fer el que els done la gana sense cap tipus de control, reflexionen una miqueta (si és que ho saben fer) i escolten la veu unànime (no oblidem que tots els sectors educatius estàvem presents a la manifestació) dels sectors que intentem cadascú en la mida de les nostres possibilitats defensar la nostra educació pública que el PP es vol carregar en favor de la privada. Per això, més que mai, amb aquesta educació Font de Mora dimissió.

La tasca del docent

Aquest article ve bé escriure-lo en uns dies com els que estem vivint, on el professorat de secundària del País Valencià està sent observat pels continus desgavells del nostre conseller d’educació que ha decidit reptar el govern central amb totes les conseqüències. Però, malgrat això, no vull parlar de crítica (ja ho he fet a altres articles i estem en un moment de movilitzacions per part dels docents per dir ‘ja n’hi ha prou de atacar brutalment l’enseyament públic, el qual volen carregar-se els del PP). Més bé, vull fer autocrítica de la tasca docent arran d’un llibre: Mal d’escola de l’escriptor francés Daniel Pennac.

Más

Anteriores Entradas antiguas