Ja han passat més de dos anys des que vaig escriure la darrera entrada. Sí que feia temps que no escrivia. Segurament, que les circumstàncies influixen molt. Aquest blog va nàixer amb la intenció de compartir els petits plaers que ens alegren la vida. Sincerament, tal i com estan les coses des d’aleshores, les necessitem més que mai. Malgrat tot, vull camviar el rumb d’aquest blog. Ja que estava fet, és millor mantenir-lo i no fer-ne un altre, i, de pas, captar eixos aspectes que no són tan bons, però que cal conèixer per tal de no deixar-nos enganyar. La primera novetat és molt clara. Vull escriure en català. Per què? Perquè es fota Wert i tota la caterva de reaccionaris que volen desprestigiar una llengua amb un bagatge com la que faig servir ara.
I l’explicació de tot açò és ben clara. Asistim, des que els dos partits majoritaris de l’Estat van reformar la constitució (la intocable, segons ells) per donar preferència al pagament del deute, a la mort de la democràcia tal com l’enteniem i encetem la Mercadocràcia, és a dir, la més brutal manifestació del capitalisme que considera que les classes mitjanes de la societat (per no dir de les baixes) vivim ‘per damunt de les nostres possibilitats’ i hem de fer uns sacrificis necesaris per què tot torne al seu lloc. La primera vegada que vaig tenir constància del que estava a punt de ocòrrer va ser al maig de 2010. Curiosament, uns dies abans havia estat a Grècia en un intercamvi amb un institut helé. Allí vam conèixer de primera mà les dures mesures que estaven imposant als grecs i ens començaren a asustar pensant en el conegut dit castellà ‘Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar’. Als pocs dies, vam sentir en la nostra pell les primeres mesures del ganivet de Zapatero.
Per això us deixe un article que va escriure Maruja Torres (Murió en Grecia). Sols citaré dos exemples, molt significatius, però teniu l’enllaç per veure-lo de manera permanent. «Tranquilícense, pues, especuladores, estraperlistas y otros chorizos hoy llamados financieros. Que respire el coso bursátil. Sus juergas las subvencionaremos nosotros, y con nuestras vísceras podrán cocinarse nuevos menús. Viva la cocina del Mercado.» I aquest altre, amb que concloia, molt més clarificadora: «En estos ciegos días se nombra a Grecia sólo para certificar que la sodomización de las democracias europeas por el dios Mercado empezó hace unos días en Atenas y avanza imparable por el sur.»
Naidesferpecto 